HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

HISTÒRIA DE LA FOTOGRAFIA

En aquesta nova entrada us mostro l'evolució de la fotografia des dels seus inicis, així com els trets més significatius que ha patit al llarg de la seva història.

Primer de tot, és important saber que l'origen de la fotografia es remunta a l'antiguitat, al llarg del segle XVIII.

El principal antecedent de la fotografia és: 

La càmera obscura:

La cambra fosca o càmera obscura és un instrument òptic capaç de projectar una imatge en una superfície interior. 

És possible assegurar que abans de ser utilitzada per a realitzar imatges fotogràfiques va ser considerada com una eina útil per a aprofundir en el coneixement. 

Es considera la precursora de la càmera fotogràfica actual. 

Un dels filòsofs que cal esmentar és Aristòtil, ja que gràcies a ell sabem que això és degut a que   la llum es traslladava dels objectes al ull de l’observador amb un moviment ondulatori, fent així que es creuessin els rajos de la llum creant una figura invertida. 

Més tard, Alhazen de Basora a començaments del s. XI va descriure la càmera obscura en la seva obra sobre principis fonamentals de l’òptica i comportament de la llum, en recordar el fenomen natural de la llum solar filtrant-se per un forat en un recinte fosc. 

Leonardo da Vinci, al segle XV, redescobrí el seu funcionament i li atorgà una utilitat pràctica per la qual cosa que se li ha atorgat el crèdit del seu descobriment.  A partir d’aquell moment es va utilitzar com a eina auxiliar del dibuix i la pintura, estenent-se ràpidament per Europa.

L' HELIOGRAFIA

Les primeres fotografies, anomenades heliografies van ser realitzades cap al 1827 per Niepce. Va aconseguir una imatge mitjançant la utilització de la càmera obscura.

Es tractava de fotografies de possitiu directe. Niépce distingia entre les imatges que havent sigut obtingudes amb aquest mètode suposaven reproduccions de gravats ja existents, anomenats heliogravats, i les imatges captades directament del natural per la càmera, a les que anomena punts de vista.

El DAGUERREOTIP

Uns anys després dels invents de Niepce, el pintor francès Daguerre va realitzar fotografies en plaques recobertes de iodur de plata: l’anomenat daguerreotip. Exposava les plaques durant diversos minuts i a continuació emprava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogràfica. 

Aquestes fotos no eren permanents perquè les plaques s’enfosquien gradualment i la imatge acabava desapareixent.

TALBOT/ CALOTIP

Talbot va desenvolupar un nou procediment anomenat calotip.

Era un paper sensibilitzat, que un cop exposat a la llum era posteriorment revelat.

Aquest procediment és el primer que genera una imatge en negatiu que podia ser positivada tantes vegades com es volgués.

En un termini de tres anys el temps d’exposició en ambdós procediments va quedar reduït a pocs segons.